Creat: 24.04.2024 | 05:30

Actualitzat: 24.04.2024 | 05:30

JAZZ

★★★★✩

Aquest curs 2023-2024, la programació cultural de la Universitat de Lleida, oberta a la seua comunitat i a tota la ciutadania, ha vist operar una renovació en els seus cartells musicals regulars, eixamplant el ventall estilístic a gèneres més moderns que la música clàssica i l’òpera, que durant molts anys l’havien acaparat, encara que molt bé i amb formidables intèrprets, per cert. Així, les denominades Temporades Musicals han donat pas, aquest any, a uns nous Cicles Musicals, en els quals conviuen, a banda de la clàssica, que per descomptat es manté encara que amb menys presència que abans, la cançó d’autor, el folk, la música cèltica o el jazz, que s’ha integrat al paquet després de molts anys d’anar per lliure com una espècie d’illot flotant al seu aire en el mig de tot. El cas que ens ocupa, doncs, és l’actuació universitària jazzística del 2024, protagonitzada per un quartet si més no cridaner en el qual el més destacat va ser la suggeridora simbiosi observada entre experiència i joventut, una fórmula que, com van demostrar tots els artistes que la van protagonitzar –els vells Alfons Enjuanes i Ignasi González i els joves Roger Gutiérrez i Pau Lladó– va resultar ser magnífica en la factura de combo i de gran altura tècnica pel que fa a la perícia individual de tots i cadascun dels participants. Què direm de la compatibilitat i excel·lent tempo exhibits per González al contrabaix i Gutiérrez a la bateria per crear la base rítmica perfecta perquè ambdós solistes, la guitarra d’Enjuanes i el saxo alt de Lladó, campessin al seu aire, recreant-se amb composicions d’herois jazzístics com Thelonious Monk, John Coltrane o Charlie Parker, entre d’altres, i en peces originals pròpies, algunes de compostes per un Lladó sorprenentment madur en aquests terrenys de l’escriptura, malgrat la seua innegable i intrèpida joventut. La sessió, sens dubte, va complir totes les expectatives artístiques plantejades, fent reaccionar amb gran entusiasme el nombrós públic assistent, entre el qual va destacar la presència de molts fans dels jazzmen més joves, que no podien ni volien dissimular la seua fogositat davant dels aficionats de més edat, acostumats a mostrar les seues impressions i passió amb més decòrum.En qualsevol cas, sessió jazzística de molt bona altura que ens va deixar a tots els presents la mar de satisfets i amb ganes de repetir més d’hora que tard.