Creat: 07.04.2024 | 14:14

Actualitzat: 07.04.2024 | 14:14

Assessorar el director d’un diari en matèria legal no és un ofici fàcil, ni simple. I molt més quan aquesta feina s’ha de compaginar amb l’atenció a la llarga nòmina de clients del despatx Sapena, Soler i Associats situat a la Rambla de Ferran, on tantes vegades el Paco em va rebre per explicar-me amb detall l’estratègia que calia portar a terme en cadascun dels molts casos en que va ser el meu representant legal, el de l’empresa editora i de tots els professionals que han exercit el periodisme a la redacció de Segre al llarg dels anys.

Paco era, per damunt de tot, un professional respectadíssim als tribunals de Lleida i això suposava la meitat del camí cap a l’èxit. Era a la sala de vistes a on arribava a la seva màxima expressió professional.

Hem guanyat molts casos (gairebé tots) i també n’hem perdut algun (un parell, com a màxim), però sempre ens hem sentit acompanyats, protegits, ben assessorats i escoltats per qui finalment ha esdevingut molt més que un professional: un veritable amic, amb qui hem compartit judicis a llocs tan diversos com la Seu d’Urgell o Donosti, a on la realitat informativa ens portava a defensar els interessos de Segre —i els personals, també—, sempre amb la màxima preparació, fos quina fos la instància en la qual ens havia de representar. Vam haver d’arribar al Tribunal Suprem per defensar el dret a informar en llibertat i va ajudar a fixar jurisprudència en matèria de dret a la rectificació.

A Donosti vam descobrir plegats (crec que cap dels dos creia llavors en això del lawfare) que, quan el cas afectava a un representant de l’Exèrcit o dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, el titular del jutjat s’agafava una oportuna baixa i al seu lloc apareixia —així va passar en el nostre cas— un “juez militar togado” que havia de jutjar la demanda de protecció de l’honor que havia presentat un company de carrera militar.

No entraré en detalls, que donarien per una d’aquelles sucoses tertúlies amb el Paco, però el cas és que malgrat tot el cas es va guanyar i el jutge militar va reconèixer que el seu col·lega no tenia dret a cap rectificació i, el que és més important, a cap indemnització.

L’advocat Sapena, l’assessor, el conseller, el professional legal que aconsellava amb cura i sentit comú, va esdevenir amic i això és una cosa que podem dir de molt poca gent. El trobem a faltar. Descansi en pau.