Creat: 03.02.2024 | 08:27

Actualitzat: 03.02.2024 | 08:27

No fa gaire llegia una entrevista a un dels oncòlegs més prestigiosos del nostre país que deia que si la gent no fumés, el càncer de pulmó es reduiria un 85%. No només entre els fumadors, també entre els que estem exposats al fum del tabac. Crec que un 85% és una dada prou contundent, però sembla insuficient perquè la prohibició de fumar a les terrasses s’acabi de desencallar i perquè la gent es prengui seriosament que el parc infantil no és un bon lloc per intoxicar. L’educació i el coneixement sempre són un grau, està clar. Però allà on no arriben aquests factors, ha d’arribar-hi la llei. Sobretot quan parlem de salut pública.

Recordo perfectament el primer dia que vaig trepitjar la redacció d’aquest diari. Feia només uns mesos que no s’hi podia fumar. Ni aquí, ni en cap altre entorn laboral. I tot i que ara pot semblar una obvietat, en aquell moment tenia partidaris i detractors a parts iguals. Igual que quan es va prohibir a les escoles i hospitals el 1988 o quan es va erradicar als avions i els autobusos interurbans 10 anys més tard. No hi ha cap norma antitabac que no hagi aixecat polseguera malgrat les evidències científiques sobre els efectes nocius per a la salut. Però també és cert que, superat el tràngol inicial, la gran majoria ho hem acabat celebrant. Fumadors empedreïts inclosos.

En conec uns quants que vam abandonar l’hàbit gràcies a la Llei que va entrar en vigor el 2006 i que va deixar lliures de fum bars i restaurants. El mèrit és propi, d’acord. Però no em negareu que aquella prohibició va canviar la percepció del tabac a més d’una generació i va promoure un escenari ideal perquè molts joves d’aleshores deixéssim de fumar. És més, molts dels que no ho van aconseguir aleshores em consta que ho han seguit intentant. És el cas de la Maria, que ho va deixar quan es va quedar embarassada i des d’aleshores no hi ha tornat. La Núria fa anys que ho intenta, però reconeix que li manca força de voluntat. La Irene, amb 42 anys, ha optat per reduir-ne el consum i el Jordi té clar que sense l’ajuda del metge tornarà a fracassar. També l’Albert, amb 44 anys, s’ha proposat deixar-ho. Diu que ara té motius de pes per fer-ho. Segur que se’n sortirà. Demà és el Dia Mundial contra el Càncer. El de pulmó m’ha tocat massa de prop. Fer memòria m’ha semblat una bona manera de contribuir en la causa.