08.12.2023 - 21:40

|

Actualització: 08.12.2023 - 21:51

No fa gaire, vaig demanar a Twitter quines eren les errades de llengua més freqüents dels nostres joves –fills, néts, alumnes…–, tant en l’ús escrit com en l’oral. I les respostes rebudes han servit per a elaborar-ne un petit inventari.

Heus ací les quinze faltes principals que cometen els nostres joves quan parlen o escriuen (ordenades per nombre de respostes).

L’absència de pronoms febles és una errada d’abast molt ampli, però n’esmentarem tres casos. Si els esmenem, ja li tindrem un peu al coll.

Quan expressem obligació, no hem de fer servir el calc tenir que, sinó haver de o caldre:

Hi ha verbs que no són pronominals en català i sí que ho són en castellà. N’és un exemple caure:

Tampoc no hem de dir relliscar-se, sinó relliscar; ni riure’s, sinó riure; ni s’ha callat, sinó ha callat; ni marxar-se, sinó marxar

Per influència del castellà, molts joves diuen escoltar quan han de dir sentir. Només hem de fer servir escoltar quan hi posem atenció. Escoltar és una acció voluntària; sentir no.

Seria possible una frase com ara:

Entre les parelles de mots que es diferencien solament per una hac, la que origina més confusions és em-hem. Per a distingir-los, n’hi ha prou de recordar que hem és un verb auxiliar que va relacionat amb nosaltres. No ens cal saber res més:

En canvi:

Per a accentuar bé n’hi ha prou de tenir en compte això: “Els mots aguts s’accentuen si acaben en vocal, vocal+s, -en i -in; els mots plans s’accentuen quan no s’accentuen els aguts; i els mots esdrúixols s’accentuen sempre.” Caldria afegir-hi algun matís, però si aprenem i apliquem aquesta norma ja en tenim prou. Vegem-ho amb un exemple:

Moltes accions que en castellà es designen amb el verb donar en català es diuen d’una altra manera. Alguns exemples del jovent d’avui:

Per culpa d’una manera d’escriure ràpida en els missatges electrònics, molts joves s’han avesat a prescindir de les majúscules. Recordem que hem d’escriure amb majúscula inicial, sobretot:

–Al començament d’un text o després de punt.

–Els noms propis (de persona, de països, de pobles i ciutats, de rius i muntanyes, d’institucions o organitzacions, de dates assenyalades…).

Una altra errada molt elemental consisteix a no apostrofar quan toca. Recordem-ho: els articles el i la i la preposició de s’apostrofen quan van seguits de vocal o hac (llevat d’algunes excepcions).

També s’apostrofen els pronoms que tenen una vocal neutra i van davant o darrere d’un verb. Per exemple:

Ja fa anys que els filòlegs lluitem contra la invasió del verb estar en detriment d’ésser (o ser). Vegem-ne tres exemples:

Una errada que s’ha escampat molt és l’ús del verb olorar amb el significat de fer olor de (o fer pudor de). És molt elemental, però hem de recordar que olorar només ho poden fer les persones i els animals perquè vol dir ‘aspirar l’aire pel nas per sentir l’olor’. Per tant, sí que podem dir Jo oloro una rosa, però no és correcte:

És un fet que els joves cada vegada dominen menys l’hora de campanar, és a dir, l’expressió de les hores agafant com a fracció bàsica el quart i esmentant sempre l’hora següent. Aquest sistema és propi d’una bona part del català central i nord-occidental. En aquests indrets, en compte de dir “les deu i mitja” es diu “dos quarts d’onze” i en lloc de dir “les tres menys quart” es diu “tres quarts de tres”.

Cada vegada hi ha més joves que, en lloc de fer servir el determinant o pronom cap, diuen ningun, ninguna per imitació del castellà. Els diccionaris l’accepten (perquè s’emprava antigament i es manté viu en alguns indrets), però la gramàtica diu que en registres formals s’ha d’evitar a tot arreu.

El verb ficar s’ha escampat entre els joves, no tan sols amb el valor de ‘posar’, sinó amb tot de significats que no li són propis:

Moltes de les errades que hem dit en aquest recull són culpa de la interferència del castellà. I també hi ha mots concrets que el jovent fa servir com si fossin catalans i no ho són. Uns quants exemples:

QOSHE - Les quinze errades de català més freqüents del jovent - Jordi Badia I Pujol
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Les quinze errades de català més freqüents del jovent

34 56
09.12.2023

08.12.2023 - 21:40

Actualització: 08.12.2023 - 21:51

No fa gaire, vaig demanar a Twitter quines eren les errades de llengua més freqüents dels nostres joves –fills, néts, alumnes…–, tant en l’ús escrit com en l’oral. I les respostes rebudes han servit per a elaborar-ne un petit inventari.

Heus ací les quinze faltes principals que cometen els nostres joves quan parlen o escriuen (ordenades per nombre de respostes).

L’absència de pronoms febles és una errada d’abast molt ampli, però n’esmentarem tres casos. Si els esmenem, ja li tindrem un peu al coll.

Quan expressem obligació, no hem de fer servir el calc tenir que, sinó haver de o caldre:

Hi ha verbs que no són pronominals en català i sí que ho són en castellà. N’és un exemple caure:

Tampoc no hem de dir relliscar-se, sinó relliscar; ni riure’s, sinó riure; ni s’ha callat, sinó ha callat; ni marxar-se, sinó marxar

Per influència del castellà, molts joves diuen escoltar quan han de dir........

© VilaWeb


Get it on Google Play