17.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 17.04.2024 - 21:56
Deia Salvador Illa que, si guanya les eleccions catalanes, primer s’asseuria amb els partits amb qui té més coincidències per a intentar formar govern. I així assenyalava indirectament, en una entrevista a la Xarxa, els membres dels vells tripartits. Però el cert és que al líder del PSC li serà molt difícil d’aconseguir els suports per a esdevenir president de la Generalitat, sobretot si els partits independentistes sumen una majoria absoluta alternativa, cosa que tampoc no és clara. ERC i Junts han insistit que no pactaran amb els socialistes catalans, i d’entrada mantenen la prioritat de tancar acords entre les forces independentistes. Però tampoc no serà fàcil encara que l’aritmètica els sigui favorable. Alguns sondatges pronostiquen uns resultats tan difícils de gestionar políticament que apunten a un parlament ingovernable i a la hipòtesi d’una repetició electoral a la tardor. A l’octubre, si s’exhaurissin tots els terminis.
La suma independentista serà clau. I les enquestes assenyalen que penja d’un fil. La darrera que ha elaborat Electomanía per a Crónica Global, publicada el 14 d’abril, pronostica 34 escons per a Junts, 26 per a ERC i 7 per a la CUP, i els deixa a un escó de la majoria absoluta. Un diputat que estaria en joc entre el PSC i ERC a la demarcació de Girona, segons que preveien, i que podria estar a l’abast dels republicans si aconseguissin quedar en segon lloc. En una enquesta anterior, de finals de març, sí que estimaven que els independentistes podrien arribar als 69 diputats, superant els 68 on se situa la majoria absoluta. El darrer CEO, amb unes àmplies forquilles en l’estimació d’escons de cada partit, la feia viable per la franja alta però impossible per la franja baixa. La primera dificultat amb què es poden trobar ERC, Junts i la CUP és, per tant, la impossibilitat de la suma. Però tampoc els seria fàcil articular un acord d’investidura encara que els números el fessin possible.
És així per dues raons. La primera és pels recels i desconfiances que arrosseguen Junts i ERC des de fa anys i, sobretot, després de la sortida de Junts del govern d’Aragonès i de la determinació d’Esquerra de governar en minoria. Carles Puigdemont ha declarat que vol arribar a un pacte amb els de Pere Aragonès i espera que aquests comicis acabin amb l’empat pràctic entre les dues formacions que, en les dues últimes eleccions, va decantar la balança primer per a uns i després per als altres: el 2017, Junts va superar ERC per dos escons i, el 2021, ERC va passar per sobre de Junts per un sol escó. Però Puigdemont compta que la seva candidatura quedarà primera a més distància i que ERC li donarà suport. Sobre aquesta base es proposa millorar la interlocució i els acords amb el partit d’Oriol Junqueras. En canvi, no es dona per fet que Junts ho fes amb un altre govern d’Aragonès i això complica la gestió interna de la situació hipotètica a la direcció d’Esquerra.
La segona raó té a veure amb el tercer actor en discòrdia: la CUP. Els anticapitalistes ja es van distanciar d’ERC en considerar que s’incomplia el pacte de legislatura mesos després de la investidura, no en van avalar cap pressupost i, a més, veuen en la candidatura de Puigdemont l’herència d’un model de país convergent. La CUP tampoc no comparteix l’intent de negociació que tant ERC com Junts mantenen amb el PSOE i que portarà a l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia al congrés el mes vinent. Així que, si els partits independentistes no aconsegueixen fixar un horitzó compartit per fer avançar l’independentisme els propers anys, serà molt difícil que la CUP pugui donar suport a un pla de govern marcat per l’eix ideològic. Les coses es podrien complicar encara més si entressin al parlament Alhora o la candidatura d’extrema dreta Aliança Catalana i d’ells depengués la majoria absoluta. La candidatura de Clara Ponsatí i Jordi Graupera ja ha advertit que no avalaria les negociacions amb el PSOE i la dependència de Sílvia Orriols dinamitaria qualsevol acord per la negativa de la resta de partits a entendre-s’hi. Es tracta d’una variable que, de moment, no dibuixen les enquestes.
En cas que ERC, Junts i la CUP arribessin a la majoria absoluta, hi hauria una complicació afegida. I és que les negociacions per a la formació de la mesa del parlament i, per tant, per a la presidència de la cambra, s’hauran de produir durant la campanya electoral de les eleccions europees del 9 de juny, amb la contaminació que això suposa per a les converses. L’endemà de la votació, el dia 10, és el màxim per a la constitució de la cambra i la tria de la data dependrà de qui ja serà el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès.
Les enquestes assenyalen un altre escenari teòricament viable: un tripartit encapçalat pel PSC, amb ERC i els Comuns. Però Esquerra ha insistit que aquesta no és la seva aposta política, igual que Junts ha descartat donar suport a Illa perquè esdevingui president. ERC no oblida les conseqüències electorals que va tenir per al partit la formació de l’executiu encapçalat per José Montilla. La meitat dels 21 diputats del 2006 es van esfumar en les eleccions del 2010 (es van quedar amb 10) fins que Oriol Junqueras i Marta Rovira van aconseguir reflotar la formació fins a disputar l’hegemonia independentista a l’antic espai convergent.
Però l’endemà de les eleccions hi haurà moltes pressions, tant a ERC com a Junts, externes i internes, perquè amb la formació d’un govern hi ha sempre molts alts càrrecs i departaments en joc. Xavier Trias, un dels representants del sector pragmàtic de Junts, deixava la porta oberta a arribar a acords amb els socialistes si Puigdemont no guanya les eleccions: “Veurem, a la vida tot pot canviar”, va dir en una entrevista a Ser Catalunya. No obstant això, sembla difícil que tant ERC com Junts puguin entendre’s amb els socialistes d’entrada. Podria ser inassumible per a les seves bases i difícil d’entendre per a l’electorat. En canvi, la possibilitat de repetir les eleccions suposaria tornar a repartir les cartes per, aleshores sí, tancar els pactes definitius.
Hi ha encara una tercera aliança que es dibuixa com a mirall del que va passar amb Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona. Una hipotètica investidura d’Illa amb el suport d’un PP en ascens i dels Comuns. Els sondatges indiquen a hores d’ara que estan lluny d’arribar a la majoria necessària, tanmateix. Segons l’última enquesta d’Electomanía per a Crónica Global, no hi arribarien ni tan sol amb els vots de Vox. A més, ni a Pedro Sánchez ni a Illa se’ls escapa que una investidura així podria fer saltar pels aires la legislatura espanyola.
Els moviments que hi pugui haver en l’electorat durant el compte enrere fins al 12 de maig seran claus per a dibuixar un hemicicle gestionable políticament o per a definir uns equilibris impossibles que els portin de nou a les urnes a la tardor. Es tractaria d’una mena de segona volta que regalaria als partits els arguments definitius per a tancar acords encara que fos amb la lògica pragmàtica del mal menor.
I si es repeteixen les eleccions? Les causes d’un possible parlament ingovernable
13
0
17.04.2024
17.04.2024 - 21:40
Actualització: 17.04.2024 - 21:56
Deia Salvador Illa que, si guanya les eleccions catalanes, primer s’asseuria amb els partits amb qui té més coincidències per a intentar formar govern. I així assenyalava indirectament, en una entrevista a la Xarxa, els membres dels vells tripartits. Però el cert és que al líder del PSC li serà molt difícil d’aconseguir els suports per a esdevenir president de la Generalitat, sobretot si els partits independentistes sumen una majoria absoluta alternativa, cosa que tampoc no és clara. ERC i Junts han insistit que no pactaran amb els socialistes catalans, i d’entrada mantenen la prioritat de tancar acords entre les forces independentistes. Però tampoc no serà fàcil encara que l’aritmètica els sigui favorable. Alguns sondatges pronostiquen uns resultats tan difícils de gestionar políticament que apunten a un parlament ingovernable i a la hipòtesi d’una repetició electoral a la tardor. A l’octubre, si s’exhaurissin tots els terminis.
La suma independentista serà clau. I les enquestes assenyalen que penja d’un fil. La darrera que ha elaborat Electomanía per a Crónica Global, publicada el 14 d’abril, pronostica 34 escons per a Junts, 26 per a ERC i 7 per a la CUP, i els deixa a un escó de la majoria absoluta. Un diputat que estaria en joc entre el PSC i ERC a la demarcació de Girona, segons que preveien, i que podria estar a l’abast dels republicans si aconseguissin quedar en segon lloc. En una enquesta anterior, de finals de març, sí que estimaven que els independentistes podrien arribar als 69 diputats, superant els 68 on se situa la majoria absoluta. El darrer CEO, amb unes àmplies forquilles en l’estimació d’escons de cada partit, la feia viable per la franja alta però impossible per la franja baixa.........
© VilaWeb
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Donald Low
Bradley Blankenship
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
