24.01.2024 - 01:40
“Tenim un any per davant, un any per culminar aquesta legislatura”, va afirmar ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la roda de premsa per a explicar els canvis al govern. Aragonès ha reforçat institucionalment el seu nucli dur, amb la fins ara consellera de Presidència, Laura Vilagrà, com a vice-presidenta, i el director de l’oficina del president, Sergi Sabrià, com a vice-conseller d’Estratègia i Comunicació. Però, sobretot, ha llançat un missatge. Si la decisió d’ERC d’ungir-lo com a candidat en el consell nacional de dissabte havia disparat els rumors d’un possible avançament electoral, ahir movia fitxa en sentit contrari. D’aquesta manera intentava convèncer l’oposició i l’electorat que, quan repeteix arreu que esgotarà la legislatura, no va de catxa. Aquesta és la idea en què insistirà previsiblement en la compareixença que avui en el ple del parlament. Les eleccions “toquen” al febrer de l’any vinent, repeteix Aragonès. Aquest és el marge amb què compta ERC, si supera la negociació del pressupost, per a intentar millorar les seves expectatives electorals, en un moment en què Salvador Illa sembla tenir-ho tot de cara per a ser el proper president de la Generalitat.
La idea que indirectament Aragonès reforçava ahir és que no farà cap moviment per a intentar agafar els partits a contrapeu. Una convocatòria inesperada d’eleccions hauria pogut estalviar al govern el desgast per les restriccions per la sequera que vindran i, sobretot, hauria fet impossible el millor escenari electoral per a Junts, que seria poder presentar Carles Puigdemont com a candidat. Perquè això passés, Puigdemont s’hauria d’haver beneficiat abans de l’amnistia, i aquesta és una possibilitat que vol encara uns quants mesos i que cada cop sembla una possibilitat més complicada, malgrat els intents d’ERC i Junts de millorar l’articulat de la llei d’amnistia. Ho indiquen les maniobres del jutge Manuel García-Castellón per accelerar la instrucció del cas del Tsunami Democràtic i les presses que sembla tenir el Tribunal Suprem per a assumir la causa per terrorisme. El que semblava també clar –i a ERC ho donaven com un fet– era que Junqueras tampoc no hauria tingut la possibilitat de ser candidat ni tan sols el febrer de l’any vinent. Perquè Junqueras –si el jutge paralitzés l’aplicació de l’amnistia per la presentació d’una possible qüestió prejudicial al TJUE– continuaria inhabilitat fins que se’n resolguessin els dubtes jurídics, com a mínim.
Una altra cosa és que Aragonès acabés fent un avançament tècnic de les eleccions. Només el president de la Generalitat pot prémer el botó nuclear. I en qualsevol cas, el pas d’ERC d’aclarir l’escenari intern encimbellant-lo com a cap de cartell li facilita el marge de decisió. També el PSC ha ratificat Illa com a primer secretari, en espera de culminar el procés en el congrés del març. Però Illa sembla lluny de començar a posar pedres a l’estabilitat parlamentària del govern, depenent com ho fa Pedro Sánchez d’ERC al congrés. ERC no se n’ha amagat: vincula l’aprovació del pressupost espanyol a la del català. I això no només implica el PSC, sinó també els comuns, que fins ara han marcat moltes distàncies amb l’executiu i han fet de l’impuls del complex turístic del Hard Rock una declarada gran línia vermella. La paradoxa d’aquesta situació és que del PSOE depèn també el resultat de les negociacions que manté amb ERC per al desplegament de l’autogovern. Abans de les eleccions, Aragonès confia avançar en el traspàs de Rodalia, en la negociació d’un nou sistema de finançament i en l’impuls de la llei orgànica de garantia del plurilingüisme, a més de plantejar formalment a Sánchez l’acord de claredat.
Per això Aragonès reforça Vilagrà, que ha mantingut la interlocució del govern amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. El balanç que Aragonès intenti fer lluir davant de l’electorat, ja com a candidat, haurà sortit en bona part de les negociacions amb el PSOE. I això d’entrada lliga curt el PSC, però a mig termini Illa també farà bandera de la col·laboració imprescindible del PSOE, i per ara els sondatges s’alineen al seu favor. Quant a Sabrià, podrà assistir com a vice-conseller a les reunions del consell executiu. El nomenament intenta reforçar la política comunicativa del govern en els mesos que vindran.
No és la primera vegada que hi ha vice-consellers, tot i que no ha estat un càrrec gaire utilitzat. Està previst en la llei de la presidència de la Generalitat i del govern per als comissionats adscrits al departament de la Presidència. Dos exemples. Fa més d’una dècada que Josep-Lluís Carod-Rovira va comptar amb Roser Clavell com a vice-consellera d’Exteriors i Cooperació. I en l’anterior legislatura, Quim Torra va nomenar Pau Villòria vice-conseller i comissionat per al Desplegament de l’Autogovern, amb el propòsit d’avaluar i reparar els efectes de l’aplicació de l’article 155. A més, el govern ha situat Marc Bataller, fins ara cap de comunicació de Vilagrà, a la secretaria de Mitjans de Comunicació i Difusió, després de la marxa d’Oriol Duran a la vicesecretaria general de Comunicació d’ERC. Per a ERC també és un valor, si se’n surt, el fet d’aprovar un nou pressupost i acabar els quatre anys de la legislatura deixant enrere els escurçaments dels anys del procés. Si algú pensava que Aragonès es decantaria per fer un avançament electoral estratègic a la primavera, arriscat però possible, la compareixença d’ahir pretenia acabar de demostrar que no serà així.
Objectiu, resistir: Aragonès encimbella els fidels en el darrer canvi al govern
31
11
24.01.2024
24.01.2024 - 01:40
“Tenim un any per davant, un any per culminar aquesta legislatura”, va afirmar ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la roda de premsa per a explicar els canvis al govern. Aragonès ha reforçat institucionalment el seu nucli dur, amb la fins ara consellera de Presidència, Laura Vilagrà, com a vice-presidenta, i el director de l’oficina del president, Sergi Sabrià, com a vice-conseller d’Estratègia i Comunicació. Però, sobretot, ha llançat un missatge. Si la decisió d’ERC d’ungir-lo com a candidat en el consell nacional de dissabte havia disparat els rumors d’un possible avançament electoral, ahir movia fitxa en sentit contrari. D’aquesta manera intentava convèncer l’oposició i l’electorat que, quan repeteix arreu que esgotarà la legislatura, no va de catxa. Aquesta és la idea en què insistirà previsiblement en la compareixença que avui en el ple del parlament. Les eleccions “toquen” al febrer de l’any vinent, repeteix Aragonès. Aquest és el marge amb què compta ERC, si supera la negociació del pressupost, per a intentar millorar les seves expectatives electorals, en un moment en què Salvador Illa sembla tenir-ho tot de cara per a ser el proper president de la Generalitat.
La idea que indirectament Aragonès reforçava ahir és que no farà cap moviment per a intentar agafar els partits a contrapeu. Una convocatòria inesperada........
© VilaWeb
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Bradley Blankenship
Michael Kwet
Donald Low
