15.12.2023 - 21:40

Actualització: 16.12.2023 - 00:19

Els batlles de Junts per Catalunya al Maresme han demanat l’expulsió dels immigrants en situació irregular que delinqueixin més d’una vegada. El secretari general del partit, Jordi Turull, ho va ratificar després a RAC1: “Aquest és un país de drets i deures”, va dir. Amb un matís: “No vull fer aiguabarreig amb la immigració, vull parlar del problema de la multireincidència.” De tots els multireincidents, però, tan sols volen expulsar-ne els immigrants: quan parla d’una cosa, parla també de l’altra. La batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ho va aplaudir. És una vella estratègia de la comunicació convergent: engreixar els debats que els poden beneficiar electoralment mitjançant uns tercers més radicals i, després, recollir-ne el fruit amb posicions més moderades, més tolerables per al gran públic català. Coneixen bé la psicologia de l’opinió pública del país. Catalunya és plena de tabús, i la immigració n’és un de gros. La independència encara n’era un altre el 2010, quan va aparèixer Solidaritat Catalana.

Solidaritat va contribuir a posar la causa a l’ordre del dia, quan el president Artur Mas encara no gosava ni tan sols d’emprar el mot. Uns quants votants convergents i republicans van votar Joan Laporta per enviar un missatge als grans partits: la pulsió de l’època era parlar d’independència. A la manifestació del 10 de juliol contra la sentència de l’estatut ja s’hi havia sentit el càntic. De mica en mica, el terme es va anar normalitzant i el debat va començar a orbitar-hi al voltant. Els convergents van ensumar la veritat que hi havia rere la reivindicació, van menysprear Solidaritat, Mas va dir que del procés ja se n’encarregava........

© VilaWeb