22.02.2024 - 21:40
“Quaranta a nou, aquest és el resultat.” Feijóo, aclamat pel grup del PP, es va vantar al congrés espanyol per les eleccions gallegues –eludint, evidentment, l’extraordinari resultat del Bloc Nacionalista Gallec.
Quaranta a nou. Presentat així, és un bon eslògan, d’aquells que fan espurnejar els ulls dels polítics. Va anar d’un pèl, perquè, fàcilment, el PP hauria pogut baixar dels quaranta i el PSOE hauria pogut pujar fins a un nombre de dues xifres. Però tant se val: la loteria es decantà cap al costat de Feijóo i, com era previsible, el líder del PP gallec esdevingut líder espanyol s’hi va rabejar amb ganes.
Els socialistes, i particularment Pedro Sánchez, van aguantar l’envestida com van poder. No és que el president del govern espanyol vaja curt de paraules. Conten els qui el coneixen de prop que és un addicte a l’adrenalina. A voltes pense que, fins i tot, li deu agradar trobar-se en situacions de dificultat, perquè és quan més s’estufa.
I es va estufar. Va atacar el PP per l’amnistia i la voladura controlada que va fer Feijóo arran de les converses amb Junts. Però és evident que la repercussió gallega a Madrid no és poca cosa. El PSOE n’ha eixit malparat pel seu resultat, i pel de Sumar, que és encara pitjor. Però també per l’excel·lent resultat del BNG. Serà molt interessant de veure què poden fer d’ara endavant i com encaixarà això en la relació entre els socialistes espanyols i els nacionalismes català, basc i gallec.
La resposta es va poder intuir en les paraules de Pedro Sánchez durant el debat aquest al congrés espanyol, on els diputats del PP aclamaven Feijóo. Només va ser una frase, però ho deia tot: “Hi haurà amnistia i hi haurà una legislatura llarga.”
Amb això, el dirigent socialista espanyol sembla que ho confia tot –la seua vida política i la del seu partit– a una sola carta: mantenir al preu que siga l’exòtica coalició que li ha permès de revalidar el mandat. Sap que sense amnistia és mort, políticament parlant. I sap, més encara, que si vol una legislatura llarga haurà de ser a un preu alt, pagant-la bé als partits independentistes i sobiranistes –molt especialment a Junts i segurament al PNB, els dos grups que poden deixar-lo a l’estacada en qualsevol moment si els convé de canviar d’aliances.
El PNB, ara com ara, ja en té prou d’estudiar com mantenir la presidència del govern basc. Les eleccions són imminents i el resultat, incert. Bildu les pot guanyar, però és previsible que PNB i PSOE repetesquen el govern bipartit, per poc que puguen. Madrid mana i a Madrid saben que Bildu, per més escarafalls que li facen, no es mourà del costat del PSOE; mentre que el PNB vés a saber. I els socialistes bascs no crec que tinguen cap alternativa. Són una sucursal, i una sucursal obeeix i punt.
Quant a Junts, el partit de Carles Puigdemont, ha aguantat la pressió per a votar qualsevol amnistia i ara, gràcies al seu ‘no’ de fa unes quantes setmanes, pot demanar allò que vulga. Hi ha tres esmenes sobre la taula del govern espanyol que serviran per a blindar-la encara més i Sánchez ara, després de les eleccions gallegues, no té cap més remei que acceptar-les totes tres. En tot cas, simulant unes transaccionals. Abans de les eleccions gallegues va amenaçar els negociadors catalans de dissoldre el parlament i convocar eleccions espanyoles el mes de juliol. Hauria de ser boig per a complir aquesta amenaça ara.
De manera que la pregunta ja no és què se’n farà, de la llei de l’amnistia, sinó què vindrà després, quin és el pla? Per a tenir aquesta legislatura llarga que anunciava l’altre dia, Sánchez necessita si més no aprovar tres pressuposts i no ficar-se en cap embull perillós. Per tant, té una capacitat de pressió mínima, per a no dir nul·la. Ho sabran aprofitar, això, els partits independentistes? De la dissolució de l’Audiència espanyola fins al referèndum pactat hi ha tot un ventall de possibilitats que s’obren després de les eleccions gallegues i després del quaranta a nou. A veure si en sabran traure profit.
Una nota al marge: és evident que qui té el cul llogat no seu on vol, però resulta gairebé patètic de veure la premsa espanyola catalogada de progressista descobrint ara, de sobte, els paranys i les manipulacions del partit dels jutges i denunciant-les amb enorme alegria. Quan ells anaven a favor de la repressió no feien titulars tan grossos cada vegada que Suïssa o Bèlgica donaven carabasses a Espanya…
PS. A VilaWeb us necessitem. Fem un esforç molt gran per oferir aquests continguts amb accés obert, perquè arriben a tothom i els llegiu, sense els murs de pagament que tants altres diaris alcen. És gràcies als nostres subscriptors, però en necessitem més. Si us plau, penseu si ens podeu ajudar, i si podeu, si no us és una càrrega, feu-vos-en subscriptors o feu una donació única en aquesta pàgina.
La repercussió gallega a Madrid
8
37
23.02.2024
22.02.2024 - 21:40
“Quaranta a nou, aquest és el resultat.” Feijóo, aclamat pel grup del PP, es va vantar al congrés espanyol per les eleccions gallegues –eludint, evidentment, l’extraordinari resultat del Bloc Nacionalista Gallec.
Quaranta a nou. Presentat així, és un bon eslògan, d’aquells que fan espurnejar els ulls dels polítics. Va anar d’un pèl, perquè, fàcilment, el PP hauria pogut baixar dels quaranta i el PSOE hauria pogut pujar fins a un nombre de dues xifres. Però tant se val: la loteria es decantà cap al costat de Feijóo i, com era previsible, el líder del PP gallec esdevingut líder espanyol s’hi va rabejar amb ganes.
Els socialistes, i particularment Pedro Sánchez, van aguantar l’envestida com van poder. No és que el president del govern espanyol vaja curt de paraules. Conten els qui el coneixen de prop que és un addicte a l’adrenalina. A voltes pense que, fins i tot, li deu agradar trobar-se en situacions de dificultat, perquè és quan més s’estufa.
I es va estufar. Va atacar el PP per l’amnistia i la voladura controlada que va fer Feijóo arran de les converses amb Junts. Però és evident que la repercussió gallega a Madrid no és poca cosa. El PSOE n’ha........
© VilaWeb
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
