Viure fora de casa d’una manera permanent té les dues cares de la moneda, la positiva i, justament el contrari, la negativa. Però viure fora de casa que vol dir això? Doncs el que acostuma a fer gent, tant sigui en un hotel com en una comunitat de luxe nodrida de tota mena de serveis destinats a que no calgui fer cap de les quotidianes tasques domèstiques, com preparar el menjar, rentar els plats i la roba i anar a comprar, encara que es tingui a càrrec seu personal de servei. És cert que viure fora de casa no està a l’abast de moltes economies, més aviat tot el contrari; tan sols a algunes butxaques privilegiades, per a gent benestant amb molts zeros al compte bancari.

Una hostessa de renom internacional que ha tingut l’Hotel Ritz de París és Coco Chanel, que va viure a la setena planta d’aquest prestigiós hotel parisenc, en una suite que porta el nom de qui va residir en ella per més de tres dècades. També ho han fet, l’escriptor Mario Vargas Llosa, en un hotel de Madrid, i l’empresari José María Ruiz Mateos, també en un altre establiment hoteler de la capital espanyola, segons posa de manifest un reportatge que va publicar la revista d’economia i gestió de viatges Saba.

La part positiva de les dues cares de la moneda és disposar de servei durant les 24 hores del dia. El negatiu és la manca d’intimitat i l’absència d’un espai propi. Qui conviu en un hotel de luxe? És la pregunta més recurrent. Doncs dos són els tipus de perfils que sorgeixen. D’una banda, directors comercials que solen estar desplaçats durant un llarg període de temps fora de la seva residència habitual, treballant i dormint a la seva habitació. I per l’altra, gent que reuneix un perfil caracteritzat per disposar de molt poder adquisitiu, que vol gaudir d’una vida ociosa.

El fet de tenir-ho tot a l’abast i la companyia fan que els benestants ciutadans es declinin per residir en un hotel. No volen estar sols. Sorgeix una altra preguntar obligada: quin és el preu d’una habitació? Doncs, per exemple, en el V. Selección de la capital malaguenya, el cost per mes era fins va un temps de 3.000 euros en règim d’allotjament i esmorzar. Segons opinió generalitzada dels responsables d’hotels que allotgen aquest tipus de clients, són interessants per a molts hotels i no molesten.

Al final, arriba a existir, fins i tot, una confiança entre la direcció i l’hoste, que en alguna ocasió s’ha traduït en el fet que aquest se n’ha anat sense pagar.